Hi ha dies en que només despertar-te, ja saps que aquell dia tot anirà girat. I al final del dia, així aquí acaba passant. Coses que no quadren, bombetes que exploten, trucades que no t’agradaria haver rebut. Només esperes que les hores passin, simulant un somriure que aquell dia no sents; que passin ràpid, el màxim possible per poder complir el tràmit i tornar-hi l’endemà.

D’altres, com avui, et lleves plena de positivisme. Amb un estat d’eufòria que saps que difícilment res et farà sentir malament i, una mica, vius en una bombolla de felicitat. Un estat que saps que no s’adiu amb el que hauries de sentir (perquè, vulguis o no, hi ha un munt de punts essèncials que no funcionen com haurien) però  et conformes.

Com un regal que et dóna el temps