Massa sovint les decisions més importants són les que acabem prenent més impuslivament, sense pensar en conseqüències, sense assumir-ho del tot.

En canvi, hi ha vegades en que al fet més mínim, com tornar a escriure públicament, li dones més importància de la que realment té; però mira, hi tornem a ser, i qui sap fins quan ni com. Tornant a parlar de temes trascendentals per a mi, però dit de forma subtil sense explicar les coses tal i com són, perquè sempre he sigut tímida i em-fa-vergonya-explicar-segons-que i sempre-em-callo-les-coses-fins-que-exploten.

I res, que no pretenc arribar enlloc, no he tingut mai el do de la paraula, la gràcia d’explicar-me i a aquestes alçades, difícilment canviarem. M’hi acompanyes?